Reixa de ventilació del Palau de la Música Catalana
Hi ha llocs que podríem considerar d’espera. Punts escollits a l’atzar per tal d’esperar que arribi algú o que algú surti. On se senten frases com: “Ara surten”, “Espera’t una mica”, “Avui van tard”. Quan esperes no tens res a perdre, però tampoc és temps perdut perquè, tot i que no compti com a activitat productiva, podríem dir que ens permet experimentar coses que en un altre moment no valoraríem.
Escoltar una cançó, trobar-te amb algú de forma inesperada, allargar una conversa, el “no tinc pressa, estic esperant” és molt efectiu a nivell creatiu, ja que podem fixar-nos en elements als quals no hauríem prestat atenció. Per exemple, aquesta reixa de ventilació, al voltant d’on vam esperar que sortís la germana, obrissin l’escola, marxéssim d’excursió, comencés el cinema… i tantes i tantes coses. Anyorades esperes.