Avui, quan em llevi,
El primer de tots:
Cafè amb llet, torrades, petons.
Bon dia, senyors.
Sabeu que n’hi ha per a tothom.
Obrim les finestres
I tots els balcons.
Que aquest corrent d’aire d’estiu
Ens refresqui a tots.
Mirant-nos com el primer cop.
Som els que som.
Hi havia moltes més opcions.
D’aquells carrers,
Aquestes cançons.
“Vado permanente”.
Això ja no és gol.
Catedrals, places i portals,
Espais virtuals,
Transformats en camps de futbol.
En un petit barri
Al bell mig de tot,
Baixen per l'escala il·lusions,
Aromes, colors,
Els esglaons de dos en dos.
Som els que som.
Hi havia moltes més opcions.
D’aquells carrers,
Aquestes cançons.
Som els que som.
Hi havia moltes més opcions.
D’aquells carrers,
Aquestes cançons.
